13 de febr. 2010

Comentaris visionat simulació 2: conducció

Descarrega els comentaris en pdf.

1 comentari:

  1. jordi guirado i cabanas14 de febr. 2010, 19:45:00

    Fa tant de temps que esperàvem tenir l’oportunitat d’educar d’una manera diferent que la tenim als davant i no ens n’adonem. En aquesta simulació de Junta d’Avaluació s’ha posat de manifest que seguim avaluant de la mateixa manera que sempre. Canviem els ítems, canviem les formes i canviem el discurs però encara ens queda molt lluny això d’evaluar per competències. La maduresa i el desenvolupament cognitiu de les persones van estretament lligades a la seva experiència vital, a tot allò que afecta al tarannà de la persona i que li confereix un determinat caràcter, configura la seva idiosincràsia i designa el seu comportament. Cada esdeveniment compta i el mestre participa com a espectador interactiu privilegiat de tots aquests processos de vida que els alumnes experimenten.
    Tenim l’oportunitat de fer girar mitja volta el caleidoscopi i veure’n noves oportunitats de creixement social. L’aplaudida avaluació formativa ens ha de servir també per extreure el millor de nosaltres mateixos, hem de conduir grups en benefici dels nostres interessos i per fer-ho hem d’aprendre, també, a deixar-nos conduir.
    Si hem de conduir una negociació, d’entrada val la pena que ens plantegem què és el què volen sentir els altres (perquè és el primer que diran, si no ens avancem nosaltres) buscant la manera de reconèixer la seva part de raó alhora que els preguem conciliació. Sí, sí, preguem; perquè si ens posem a l’altra banda (com dèiem) a tots ens agrada fer-nos pregar en major o menor mesura. No és fàcil influir en l’opinió aliena i extreure’n el consens buscat. Cadascú té sempre una part de raó i és molt possible trobar-ne l’intersecció amb la pròpia si es produeix un acostament d’alguna de les parts.
    Entendre i comprendre als companys no queda massa lluny del què fem cada dia amb els nostres alumnes. Es tracta no només de tenir estratègies per fer que cada alumne creixi desenvolupant el bo i millor de sí mateix, sinó que, vist així, ens pot servir també a nosaltres per créixer al mateix temps que treballem amb una altra projecció. Si podem extreure allò positiu de cada alumne també ho podem fer del claustre. Educare davant educere. Aquest és el moment històric en que podem canviar definitivament les relacions a l’escola. En el bon sentit de fer-nos profit, per digerir bé els nous paradigmes educatius i treballar seriosament segons l’adquisició de competències hem de transformar també els nostres esquemes d’avaluació i començar a pensar en els alumnes d’una manera molt més hol•lística, tenint especialment en compte que tot és interconectat i que qualsevol gest o moviment, encertat o en fals, té unes conseqüències directes en els altres i que poden modificar per sempre el nostre entorn. Bufen vents de canvi i val la pena conduir també aquests vents perquè la nau rectifiqui el rumb.

    ResponElimina